Avui m'agradaria parlar-vos d'un llibre enfocat a la vida actual fent els contrastos amb temps passats i mostrants els pros i contres de les tecnologia que es titula "La generació APP" de Howard Gardner i Katie Davies.
El llibre se’ns explica a partir de tres persones de tres generacions biològiques diferents, en Howard, la Katie i la Molly. Fan l'anàlisi directe de tres aspectes de les vides dels joves que són les més afectades per la tecnologia digital.
En primer lloc, el sentit de la identitat personal, on resumidament m'agradaria destacar una idea: " la identitat dels joves està cada vegada més prefabricada" [pàg. 69], és a dir, es desenvolupa i es presenta de manera que es transmeti una imatge desitjable de la persona, no com és ella de veritat en el seu interior, ni amb les seves característiques pròpies. Acaben creant la gran majoria, una identitat que no es distingueix entre la que està en línia i la que hi ha fora. Aquesta identitat virtual pot molts cops no correspondre a la realitat física, ja que està demostrar que molt joves presenten 'identitats pulides' a les xarxes socials. Això va en relació a aquesta frase: "A Facebook, a la gent li preocupa més fer veure que viu que viure de veritat" [pàg. 72], que ens mostra talment com tristament la societat està avui en dia i quin és majoritariament el funcionament de les diverses xarxes socials, és tot un art d'aparentar, i no aparentar qualsevol cosa, sinó ser el millor. Es per això que els mestres hauríem de procurar centrar la nostra atenció en educar als alumnes en aquest sentit i també fer-los veure l'importancia de valorar-se un mateix i no de dependre d'altres persones. Això també és necessari, ja que tal com diuen molts psicòlegs els nens al no concedir-se temps a ells mateixos perquè estan massa ocupats publicant, i ampliant la persona que són en xarxa, pateixen una falta d'autoconeixement cosa que genera una inseguretat.
En segon lloc, l'aspecte de l'intimitat, que té una vessant positiva i una negativa. Començant per lo bo diriem que les noves tecnologies en permeten mantenir el contacte amb amics i/o família encara que estiguem separats geograficament, permeten que joves que tenen dificultats per comunicar-se els sigui més fàcil al fer-ho no en persona... El fet de disposar d'aquest contacte immediat i continu entre amics/familiars fa que ens haguem acostumat a una microcoordinació, que fa referència a aquesta planificació d'última hora. Això penso que ens ha perjudicat com a societat perquè ens resta capacitats a l'hora de fer plans a llarg termini i per tant de preveure i organitzar-nos el futur. Aquesta forma de mantenir una relació via whatsapp o alguna altre app, ha fet que perdem de vist la tasca principal i lògica de les persones de forjar relacions profundes i a llarg termini fent que es tingui la sensació d'aïllament i desconnexió.
Per últim tracta el tema de l'imaginació, on es destaca que la capacitat de crear d'abans i d'ara ha canviat molt. Actualment som menys creatius, estem més pautats, i tenim l’ajuda per fer-ho amb les aplicacions, degut a això per fer un dibuix entrem a internet i busquem una imatge, ens basem en ella directament o indirecta; per escriure un text succeeix el mateix, entrem a internet i mirem que han escrit altres persones per fer la feina més fàcil. Antigament quan s'havia d'escriure o dibuixar algo només podia basar-se en les propies idees i s'havia d'utilitzar la propia imaginació.
