Conclusions

Un adéu no és fàcil i tampoc ho és això, tancar, sintetitzar tot un semestre de coneixements i experiències tan de GITIC com de COED. 

M'agradaria destacar la utilitat de Gestió de la Informació i de les TIC, ja que personalment sóc una persona poc hàbil per tot el tema informàtic ja que no és una cosa que m'apassioni però he descobert que hi ha programes, marcadors socials, aplicacions, entre d'altres, molt i molt pràctics/ques i que m'han servit d'ajuda per molts treballs, exposicions i feines. He après moltes noves coses i penso que he aprofitat l'assignatura aconseguint canviar la meva opinió una mica contraposada a les tecnologies. 
Si hagués de destacar alguna entrada seria la del google drive, ja que ha estat la descoberta més útil i que més m'ha servit i que des de que la vam descobrir no he deixat d'utilitzar. 

Pel que fa a Comunicació Oral, Escrit i Digital, voldria acomiadar-me deixant constància de la millora i progrés que crec haver fet tan en el registre oral com en l'escrit. Hem aprofundit en certs temes que prèviament havíem tractat de forma superficial i que ens seran d'utilitat per tota la vida. 

Les dues entrades que més m'agraden de l'assignatura de COED són la de Com parlar bé en públic/ Identitat i Territori i la de La redacció pas a pas.

Això es deu a que en la primera entrada, trobo que s'entén molt bé tan el treball sobre el llibre com el treball d'Identitat i Territori; en segon lloc penso que és una entrada molt clara ja que hi ha la part pràctica que seria tot el que es diu sobre el llibre i la part pràctica seria l'exposició, i on es veu l'aplicació directa d'uns coneixements apresos recentment.

El motiu de la tria de la segona entrada que dic que més m'agrada és que està explicat per passos de forma simple i concisa, i tot que no hi falta informació diu just el necessari, i també s'hi pot veure unes pàgines d'ampliació molt útils per a qui les vulgui fer servir. També caldria dir que aquesta entrada penso que pot ser molt i molt útil, ja que escriure un text sembla feina fàcil, però no ho és gens i cal saber-ne les pautes. 

Per tal de concloure aquest bloc i fer una entrada amb cert sentiment i amb caràcter de globalitat m'agradaria que llegíssiu el text que vaig fer per el treball de seminari de Noves mirades a l'educació que volem. Penso que és un treball que molt indirectament ha fet que haguéssim d'agrupar tots els nostres coneixement de llengua catalana, el conceptes apresos a les assignatures d'Antropologia i Història de l'educació i de Processos educatius, i també com és indispensable les habilitats tecnològiques que s'han après a GITIC. 

PECULIARITATS/ SEMBLANCES

Quan el sol despunta al alba fa que el mar brilli, aquelles aigües tranquil·les, daurades, aquell mar tan tranquil i en calma no és el que sembla. Sota la fina capa blavosa s’amaga tot un món viu, un món inquiet. La classe és aquest món, ple de peixos i peixets que no paren de nedar, ple de nens diferents els uns dels altres.

Aquestes diferències de colors, de tamanys, de textures, de formes... Que a la classe són diferents colors d’ulls, diferents estatures, diferents color de pell. I les diferents velocitats a les que neden els peixos, la forma diferent de nedar, la manera diferent de respirar a través de les brànquies, les diferencies entre les escates... Es trasllada a diferents ritmes d’aprenentatge, a diferents maneres de veure una mateixa idea, a diferents maneres d’actuar, a diferents significats d’una mateix paraula.

I el que ha de fer el líder del banc de peixos no és deixar de banda els peixos que són diferents als demés, ni fer que es perdin per al gran oceà; ha d’aconseguir que es sentin integrats, que aquest peix peculiar es senti un més dins del grup, al igual que un mestre que ha de cohesionar la classe. El fet que els peixos siguin diferents entre ells crea un fons marí molt més bonic i ric, hi ha més colors, hi ha més diversitat, i tota diversitat si es sap tractar és positiva. En una classe s’han d’aprofitar els trets distintius de cada alumne per enriquir-la, per fer-la créixer, per fer veure als demés nens que tots som diferents i a la vegada iguals, que no hi ha d’haver tractes preferents, però que si que calen tractes diferents segons les necessitats de cada infant.

Dins aquest immens mar, dins aquest immens forat, es pot caure en el perill de pensar que aquesta diversitat és perjudicial, i no s’ha de perdre mai l’esperança ni la il·lusió per ser fort i ser capaç de veure en aquell peix diferent una cosa bona i positiva que el fa essencial d’aquell grup, una peculiaritat seva que fa més plaent aquell mar i aquelles aigües que aparentment són iguals i tranquil·les. Fent així que la classe sigui tot un escenari d’harmonia divergent.

I ve, fins aquí arriba el meu bloc, això és el final del meu principi com a mestre. Un camí que serà com un puzle, on cal anar esforçant-se i col·locant les peces de la manera adequada per tal que al final de tot encaixi. Espero que us hagi servit d'ajuda i que hagueu pogut veure la grandesa d'una professió tan gratificant com és ser mestra.

El llenguatge: el codi oral i l'escrit

Un debat d'interès i comú és quin codi és més important: l'escrit o l'oral? Doncs ve, ara intentaré  a través d'un escrit de Cassany explicar les diferències entre un i altre i finalitzar amb una resposta.

El codi oral i el codi escrit comparteixen moltes semblances però tenen les seves diferències. Aquesta comparació és pot fer des de dos punts de vista. Primer es pot comparar les situacions de comunicació oral  i escrites per saber-ne les característiques. La primera classe de característiques són les contextuals que fan referència al context, diferencia per tant la comunicació l’oral que és immediata de l’escrita que és diferida. En segon lloc podem comparar les característiques gramaticals, que corresponen a les característiques textuals, ja que fan referència al missatge. 

Pel que fa a la relació entre l’oral i l’escrit hi han hagut moltes formes diferents en tota la història. Per els medievals l’escrit era molt més important que l’oral, ja que era el model normatiu que calia seguir per aprendre gramàtica i retòrica. En canvi per el segle XX, l’oral és l’objecte únic destacat, mentre que l’escrit és un simple mitjà per  transcriure la parla.

Destaquen dos autors que han estudiat la relació que s’estableix entre els dos codis que són Gérard Vigner i Leonard F. M. Scinto.

Vigner, analitza el tema des del punt de vista de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral- escrit, que corresponen a tres concepcions de l’ensenyament de la llengua.

La primera concepció és l’anomenada tradicional: l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. La segona concepció és la de l’escrit com a codi segon, que es fonamenta en els plantejaments més moderns de la lingüística, segons els quals l’oral és primordials i l’escrit se li subordina. Afirma que la llengua i l’escriptura són dos sistemes de signes distints que l’única raó de ser de l’escriptura és representar la llengua. L’última concepció assegura que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Aquesta última concepció és la que defensa Vigner, ja que sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen de l’oral i també perquè afirma que la funció de l’escrit és l’emmagatzematge d’informacions i no pas l’enregistrament de la paraula. Segons Gérard Vigner tot això justifica l’autonomia dels dos codis i la necessitat de tractar-los equitativament i per separat en l’aprenentatge de les llengües.

Per altre banda Scinto també presenta tres models diferents de relació oral-escrit segons els punt de vista del psicolingüisme.

El primer model és el dependent, que considera l’oral com la manifestació primera i fonamental del llenguatge, i l’escrit com una simple transcripció gràfica del primer. El segon model és tot el contrari i s’anomena model independent; sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents i que només són dues possibles maneres d’expressar el llenguatge.  Finalment hi ha el model equipol·lent, que expressa que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i desenvolupar funcions diferents i complementàries. L’autor defensa aquest model perquè és el que explica millor la relació.

Per concloure, em vist que tots dos autors defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. Ja que ambdós pensen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees i que els dos codis s’han de tractar equilibradament i independentment en l’aprenentatge de la llengua. 

Relacionat amb aquest tema de forma directa, hi hauria un escrit titulat Lingüística, de Tuson de l'any 1984, que parla del llenguatge i les llengües com alguna cosa més que un simple mitjà de comunicació. 

A continuació us exposaré les idees principals d'aquest text tot relacionant-ho. 

En primer lloc ens diu que tota senyal està destinada a la transmissió d'informació, i que la seva existència queda justificada dins del procés de comunicació i que adquireixen el seu ple sentit quan s'utilitzen d'enllaç entre emissor i receptor. 

El llenguatge humà constituït per senyals i combinacions de senyals ordenades és un instrument de comunicació i mitjà d'expressió; per tal d'ampliar i acabar de completar aquest definició tractarem els següents punts. 

El llenguatge i l'organització de l'entorn, la il·limitada varietat de percepcions queda reduïda a un nombre il·limitat de tipus d'objectes i fenòmens; aquesta reducció és la que fa possible la comprensió entre els éssers humans. Per tant la comunicació és possible gràcies a l'organització i la reducció que fem del món a través del llenguatge. 

En segon lloc ens parla del llenguatge i el pensament, on explica la important incertesa de que va ser primer si la intel·ligència o el llenguatge. Acaba concloent que deuen d'haver-se desenvolupat paral·lelament ja que sense la base d'una constitució cerebral mínimament adequada no és possible el llenguatge i sense llenguatge no sembla haver indicis d'intel·ligència. 

Parla també del llenguatge i la memòria, afirmant que el llenguatge és el suport bàsic de la memòria tan a nivell col·lectiu, ja que un poble conserva llegendes i mites gràcies a la llengua (oral o escrita) com a nivell individual ja que permet la permanència de la identitat personal. 

Tuson explica també que el llenguatge permet a més del diàleg amb altres, el diàleg amb nosaltres mateixos, ens permet fer la reflexió sobre la nostra pròpia experiència. 

I per últim ens fa veure que el llenguatge és el mitjà més extens ja que qualsevol llenguatge visual (gest) és possible transformar-lo a una expressió lingüística i en canvi el contrari seria impossible. 

Per tal d'ampliar aquesta entrada us proposo que visiteu l'entrada titulada el llenguatge: oral i escrit de l'Eulàlia Triadú que us servirà per veure una altre forma de relació i d'explicació. 

Competències digitals

Hola a tots!

Considero que per a ser bons mestres en un futur proper i per els que ja esteu exercint com a tal, cal i és molt recomanable tenir unes nocions bàsiques de tecnologia. I més en la societat en la que estem que és una societat que avança de manera tan ràpida i que està considerada la societat de la tecnologia.


Com a punt important m'agradaria destacar una idea que defensa la UNESCO, en la qual menciona que un mestre ha de passar per tres estat de competència digital, és a dir per tres nivells d'aprofundiment:

1. Nocions bàsiques de tecnologia
2. Aprofundiment en el coneixement
3. Creació de coneixements



Per tal de saber quins són aquest coneixement vam haver de preparar una presentació de Power Point sobre les competències tecnològiques segons la UNESCO i la ISTE. Aquesta presentació recull de forma mínimament breu les normes i les nocions que tot Docent hauria de tenir.




Per tal d'ampliar aquesta informació que proporciona aquí us proposo que visiteu dues pàgines web a partir d'aquest dos links que són de l'Eduteka: Reduteka UNESCO i Reduteka ISTE.

Això ens pot fer reflexionar sobre com han canviat els mètodes d'ensenyança en tant poc temps. Ja que fa uns anys el que utilitzaven els nens per prendre apunts eren llibretes, aprenien a través de llibre de text, i ara en canvi, s'utilitzen ordinadors, tablets, pdis, entre d'altres noves tecnologies.

Per això és molt important i indispensable pel bé del mestre i de l'alumne que tot Docent sàpiga fer funcionar i treure'n el màxim partit de les noves tecnologies ja que suposen un gran avanç i una forma d'ampliació del coneixement.

Taxonomia de Bloom

Hola a tots!

Seria bo que sabéssiu que és la Taxonomia de Bloom per això a continuació trobareu un petit resum de que és, quins són els antecedents i per a que serveix.

Antecedents de la Taxonomia de Bloom:

Al 1956 Benjamín Bloom va desenvolupar la seva taxonomia d’Objectius Educatius, era una eina per estructurar i entendre el procés d’aprenentatge. En aquesta encaixava el domini cognitiu, el que categoritza i ordena les habilitats de pensament i objectius.

Taxonomia Revisada de Bloom:

Als anys 90 Lorin Anderson va revisar la Taxonomia del seu mestre i va publicar al 2001 la Taxonomia Revisada de Bloom. Destaca com a canvi important l’ús dels verbs en comptes d’utilitzar substantius per cada categoria i també el canvi de la seqüència de les categories. 
Les subcategories de la Taxonomia revisada de Bloom són les següents: recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear.

Els verbs anteriors descriuen moltes de les activitat, accions, processos i objectius que portem a terme en les practiques diàries a l’aula. Però no atenen als objectius degut a la ràpida immersió de les TIC. Per això cal revisar novament la Taxonomia per a actualitzar-la, d’aquí neix la Taxonomia Digital de Bloom.

D'aquesta Taxonomia Digital de Bloom he fet una taula on he seleccionat 10 verbs que s'associen a diferents habilitats de pensaments i mostraré un petit exemple de la taula:

Verb	Activitat GITIC	Activitat escolar
Animar: forma part de crear, l’habilitat de pensament d’ordre superior	Scratch (categoria d’animació) ajuda a crear activitats on s’incloguin objectes en moviment	Posar les competències que treballen a l’escola. Crear una animació de plastilina dels nens de 6é de primària de  l’Escola Montserrat.
Blogear: forma part de l’habilitat de pensament d’ordre superior. I significa posar en blocs personals informacions i fotos. I també mirar blocs d’altre gent.	Es pot veure en el blog personal que he fet sobre les dues assignatures de COED i GITIC: Mestres dels futur.	Els blocs també els utilitzen les escoles per consolidar els coneixements; en fan tan nens com mestres, com per exemple: cucafera

Us deixo una web perquè pugueu mirar si ho desitgeu amb més deteniment en que consisteix la Taxonomia de Bloom: Eduteka: Taxonomia de Bloom