Conclusions

Un adéu no és fàcil i tampoc ho és això, tancar, sintetitzar tot un semestre de coneixements i experiències tan de GITIC com de COED. 

M'agradaria destacar la utilitat de Gestió de la Informació i de les TIC, ja que personalment sóc una persona poc hàbil per tot el tema informàtic ja que no és una cosa que m'apassioni però he descobert que hi ha programes, marcadors socials, aplicacions, entre d'altres, molt i molt pràctics/ques i que m'han servit d'ajuda per molts treballs, exposicions i feines. He après moltes noves coses i penso que he aprofitat l'assignatura aconseguint canviar la meva opinió una mica contraposada a les tecnologies. 
Si hagués de destacar alguna entrada seria la del google drive, ja que ha estat la descoberta més útil i que més m'ha servit i que des de que la vam descobrir no he deixat d'utilitzar. 

Pel que fa a Comunicació Oral, Escrit i Digital, voldria acomiadar-me deixant constància de la millora i progrés que crec haver fet tan en el registre oral com en l'escrit. Hem aprofundit en certs temes que prèviament havíem tractat de forma superficial i que ens seran d'utilitat per tota la vida. 

Les dues entrades que més m'agraden de l'assignatura de COED són la de Com parlar bé en públic/ Identitat i Territori i la de La redacció pas a pas.

Això es deu a que en la primera entrada, trobo que s'entén molt bé tan el treball sobre el llibre com el treball d'Identitat i Territori; en segon lloc penso que és una entrada molt clara ja que hi ha la part pràctica que seria tot el que es diu sobre el llibre i la part pràctica seria l'exposició, i on es veu l'aplicació directa d'uns coneixements apresos recentment.

El motiu de la tria de la segona entrada que dic que més m'agrada és que està explicat per passos de forma simple i concisa, i tot que no hi falta informació diu just el necessari, i també s'hi pot veure unes pàgines d'ampliació molt útils per a qui les vulgui fer servir. També caldria dir que aquesta entrada penso que pot ser molt i molt útil, ja que escriure un text sembla feina fàcil, però no ho és gens i cal saber-ne les pautes. 

Per tal de concloure aquest bloc i fer una entrada amb cert sentiment i amb caràcter de globalitat m'agradaria que llegíssiu el text que vaig fer per el treball de seminari de Noves mirades a l'educació que volem. Penso que és un treball que molt indirectament ha fet que haguéssim d'agrupar tots els nostres coneixement de llengua catalana, el conceptes apresos a les assignatures d'Antropologia i Història de l'educació i de Processos educatius, i també com és indispensable les habilitats tecnològiques que s'han après a GITIC. 

PECULIARITATS/ SEMBLANCES

Quan el sol despunta al alba fa que el mar brilli, aquelles aigües tranquil·les, daurades, aquell mar tan tranquil i en calma no és el que sembla. Sota la fina capa blavosa s’amaga tot un món viu, un món inquiet. La classe és aquest món, ple de peixos i peixets que no paren de nedar, ple de nens diferents els uns dels altres.

Aquestes diferències de colors, de tamanys, de textures, de formes... Que a la classe són diferents colors d’ulls, diferents estatures, diferents color de pell. I les diferents velocitats a les que neden els peixos, la forma diferent de nedar, la manera diferent de respirar a través de les brànquies, les diferencies entre les escates... Es trasllada a diferents ritmes d’aprenentatge, a diferents maneres de veure una mateixa idea, a diferents maneres d’actuar, a diferents significats d’una mateix paraula.

I el que ha de fer el líder del banc de peixos no és deixar de banda els peixos que són diferents als demés, ni fer que es perdin per al gran oceà; ha d’aconseguir que es sentin integrats, que aquest peix peculiar es senti un més dins del grup, al igual que un mestre que ha de cohesionar la classe. El fet que els peixos siguin diferents entre ells crea un fons marí molt més bonic i ric, hi ha més colors, hi ha més diversitat, i tota diversitat si es sap tractar és positiva. En una classe s’han d’aprofitar els trets distintius de cada alumne per enriquir-la, per fer-la créixer, per fer veure als demés nens que tots som diferents i a la vegada iguals, que no hi ha d’haver tractes preferents, però que si que calen tractes diferents segons les necessitats de cada infant.

Dins aquest immens mar, dins aquest immens forat, es pot caure en el perill de pensar que aquesta diversitat és perjudicial, i no s’ha de perdre mai l’esperança ni la il·lusió per ser fort i ser capaç de veure en aquell peix diferent una cosa bona i positiva que el fa essencial d’aquell grup, una peculiaritat seva que fa més plaent aquell mar i aquelles aigües que aparentment són iguals i tranquil·les. Fent així que la classe sigui tot un escenari d’harmonia divergent.

I ve, fins aquí arriba el meu bloc, això és el final del meu principi com a mestre. Un camí que serà com un puzle, on cal anar esforçant-se i col·locant les peces de la manera adequada per tal que al final de tot encaixi. Espero que us hagi servit d'ajuda i que hagueu pogut veure la grandesa d'una professió tan gratificant com és ser mestra.

El llenguatge: el codi oral i l'escrit

Un debat d'interès i comú és quin codi és més important: l'escrit o l'oral? Doncs ve, ara intentaré  a través d'un escrit de Cassany explicar les diferències entre un i altre i finalitzar amb una resposta.

El codi oral i el codi escrit comparteixen moltes semblances però tenen les seves diferències. Aquesta comparació és pot fer des de dos punts de vista. Primer es pot comparar les situacions de comunicació oral  i escrites per saber-ne les característiques. La primera classe de característiques són les contextuals que fan referència al context, diferencia per tant la comunicació l’oral que és immediata de l’escrita que és diferida. En segon lloc podem comparar les característiques gramaticals, que corresponen a les característiques textuals, ja que fan referència al missatge. 

Pel que fa a la relació entre l’oral i l’escrit hi han hagut moltes formes diferents en tota la història. Per els medievals l’escrit era molt més important que l’oral, ja que era el model normatiu que calia seguir per aprendre gramàtica i retòrica. En canvi per el segle XX, l’oral és l’objecte únic destacat, mentre que l’escrit és un simple mitjà per  transcriure la parla.

Destaquen dos autors que han estudiat la relació que s’estableix entre els dos codis que són Gérard Vigner i Leonard F. M. Scinto.

Vigner, analitza el tema des del punt de vista de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral- escrit, que corresponen a tres concepcions de l’ensenyament de la llengua.

La primera concepció és l’anomenada tradicional: l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. La segona concepció és la de l’escrit com a codi segon, que es fonamenta en els plantejaments més moderns de la lingüística, segons els quals l’oral és primordials i l’escrit se li subordina. Afirma que la llengua i l’escriptura són dos sistemes de signes distints que l’única raó de ser de l’escriptura és representar la llengua. L’última concepció assegura que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Aquesta última concepció és la que defensa Vigner, ja que sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen de l’oral i també perquè afirma que la funció de l’escrit és l’emmagatzematge d’informacions i no pas l’enregistrament de la paraula. Segons Gérard Vigner tot això justifica l’autonomia dels dos codis i la necessitat de tractar-los equitativament i per separat en l’aprenentatge de les llengües.

Per altre banda Scinto també presenta tres models diferents de relació oral-escrit segons els punt de vista del psicolingüisme.

El primer model és el dependent, que considera l’oral com la manifestació primera i fonamental del llenguatge, i l’escrit com una simple transcripció gràfica del primer. El segon model és tot el contrari i s’anomena model independent; sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents i que només són dues possibles maneres d’expressar el llenguatge.  Finalment hi ha el model equipol·lent, que expressa que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i desenvolupar funcions diferents i complementàries. L’autor defensa aquest model perquè és el que explica millor la relació.

Per concloure, em vist que tots dos autors defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. Ja que ambdós pensen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees i que els dos codis s’han de tractar equilibradament i independentment en l’aprenentatge de la llengua. 

Relacionat amb aquest tema de forma directa, hi hauria un escrit titulat Lingüística, de Tuson de l'any 1984, que parla del llenguatge i les llengües com alguna cosa més que un simple mitjà de comunicació. 

A continuació us exposaré les idees principals d'aquest text tot relacionant-ho. 

En primer lloc ens diu que tota senyal està destinada a la transmissió d'informació, i que la seva existència queda justificada dins del procés de comunicació i que adquireixen el seu ple sentit quan s'utilitzen d'enllaç entre emissor i receptor. 

El llenguatge humà constituït per senyals i combinacions de senyals ordenades és un instrument de comunicació i mitjà d'expressió; per tal d'ampliar i acabar de completar aquest definició tractarem els següents punts. 

El llenguatge i l'organització de l'entorn, la il·limitada varietat de percepcions queda reduïda a un nombre il·limitat de tipus d'objectes i fenòmens; aquesta reducció és la que fa possible la comprensió entre els éssers humans. Per tant la comunicació és possible gràcies a l'organització i la reducció que fem del món a través del llenguatge. 

En segon lloc ens parla del llenguatge i el pensament, on explica la important incertesa de que va ser primer si la intel·ligència o el llenguatge. Acaba concloent que deuen d'haver-se desenvolupat paral·lelament ja que sense la base d'una constitució cerebral mínimament adequada no és possible el llenguatge i sense llenguatge no sembla haver indicis d'intel·ligència. 

Parla també del llenguatge i la memòria, afirmant que el llenguatge és el suport bàsic de la memòria tan a nivell col·lectiu, ja que un poble conserva llegendes i mites gràcies a la llengua (oral o escrita) com a nivell individual ja que permet la permanència de la identitat personal. 

Tuson explica també que el llenguatge permet a més del diàleg amb altres, el diàleg amb nosaltres mateixos, ens permet fer la reflexió sobre la nostra pròpia experiència. 

I per últim ens fa veure que el llenguatge és el mitjà més extens ja que qualsevol llenguatge visual (gest) és possible transformar-lo a una expressió lingüística i en canvi el contrari seria impossible. 

Per tal d'ampliar aquesta entrada us proposo que visiteu l'entrada titulada el llenguatge: oral i escrit de l'Eulàlia Triadú que us servirà per veure una altre forma de relació i d'explicació. 

Competències digitals

Hola a tots!

Considero que per a ser bons mestres en un futur proper i per els que ja esteu exercint com a tal, cal i és molt recomanable tenir unes nocions bàsiques de tecnologia. I més en la societat en la que estem que és una societat que avança de manera tan ràpida i que està considerada la societat de la tecnologia.


Com a punt important m'agradaria destacar una idea que defensa la UNESCO, en la qual menciona que un mestre ha de passar per tres estat de competència digital, és a dir per tres nivells d'aprofundiment:

1. Nocions bàsiques de tecnologia
2. Aprofundiment en el coneixement
3. Creació de coneixements



Per tal de saber quins són aquest coneixement vam haver de preparar una presentació de Power Point sobre les competències tecnològiques segons la UNESCO i la ISTE. Aquesta presentació recull de forma mínimament breu les normes i les nocions que tot Docent hauria de tenir.




Per tal d'ampliar aquesta informació que proporciona aquí us proposo que visiteu dues pàgines web a partir d'aquest dos links que són de l'Eduteka: Reduteka UNESCO i Reduteka ISTE.

Això ens pot fer reflexionar sobre com han canviat els mètodes d'ensenyança en tant poc temps. Ja que fa uns anys el que utilitzaven els nens per prendre apunts eren llibretes, aprenien a través de llibre de text, i ara en canvi, s'utilitzen ordinadors, tablets, pdis, entre d'altres noves tecnologies.

Per això és molt important i indispensable pel bé del mestre i de l'alumne que tot Docent sàpiga fer funcionar i treure'n el màxim partit de les noves tecnologies ja que suposen un gran avanç i una forma d'ampliació del coneixement.

Taxonomia de Bloom

Hola a tots!

Seria bo que sabéssiu que és la Taxonomia de Bloom per això a continuació trobareu un petit resum de que és, quins són els antecedents i per a que serveix.

Antecedents de la Taxonomia de Bloom:

Al 1956 Benjamín Bloom va desenvolupar la seva taxonomia d’Objectius Educatius, era una eina per estructurar i entendre el procés d’aprenentatge. En aquesta encaixava el domini cognitiu, el que categoritza i ordena les habilitats de pensament i objectius.

Taxonomia Revisada de Bloom:

Als anys 90 Lorin Anderson va revisar la Taxonomia del seu mestre i va publicar al 2001 la Taxonomia Revisada de Bloom. Destaca com a canvi important l’ús dels verbs en comptes d’utilitzar substantius per cada categoria i també el canvi de la seqüència de les categories. 
Les subcategories de la Taxonomia revisada de Bloom són les següents: recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear.

Els verbs anteriors descriuen moltes de les activitat, accions, processos i objectius que portem a terme en les practiques diàries a l’aula. Però no atenen als objectius degut a la ràpida immersió de les TIC. Per això cal revisar novament la Taxonomia per a actualitzar-la, d’aquí neix la Taxonomia Digital de Bloom.

D'aquesta Taxonomia Digital de Bloom he fet una taula on he seleccionat 10 verbs que s'associen a diferents habilitats de pensaments i mostraré un petit exemple de la taula:

Verb	Activitat GITIC	Activitat escolar
Animar: forma part de crear, l’habilitat de pensament d’ordre superior	Scratch (categoria d’animació) ajuda a crear activitats on s’incloguin objectes en moviment	Posar les competències que treballen a l’escola. Crear una animació de plastilina dels nens de 6é de primària de  l’Escola Montserrat.
Blogear: forma part de l’habilitat de pensament d’ordre superior. I significa posar en blocs personals informacions i fotos. I també mirar blocs d’altre gent.	Es pot veure en el blog personal que he fet sobre les dues assignatures de COED i GITIC: Mestres dels futur.	Els blocs també els utilitzen les escoles per consolidar els coneixements; en fan tan nens com mestres, com per exemple: cucafera

Us deixo una web perquè pugueu mirar si ho desitgeu amb més deteniment en que consisteix la Taxonomia de Bloom: Eduteka: Taxonomia de Bloom

La Redacció, pas a pas

L'altre dia a classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam tornar a primària ja que vam haver d'escriure una redacció lliure però fent-la pas a pas com si estiguéssim aprenent.

El primer pas abans d'escriure és la planificació, on es fa una reflexió per establir els objectius que es volen aconseguir amb el text i seleccionar i ordenar la informació que es vol transmetre.

Dins d'aquest apartat  es comença amb l'anàlisi de la situació comunicativa on s'inclou el destinatari, on cal especificar el grau de formalitat, el tema, els objectius, l'estructura i l'extensió. Acte seguit es fa la recollida de la informació que es fa a través d'una pluja d'idees, documentació, les 6W (qui, què, on, quan, per què, com) i presa d'apunts. Per continuar es selecciona i s'ordena la informació obtinguda fins aquest moment; per a l'agrupació d'idees hi ha diverses tècniques com ara per eixos temàtics, per mapes conceptuals, etc. Un cop les idees estan agrupades cal decidir l'ordre en que apareixeran al text, això es pot fer per numeració, esquema, etc.

El segon pas és la redacció, que és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent i amb una estructura determinada, tenint en comptes les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

A partir d'aquí ja vam començar a posar per escrit totes les idees prèvies en l'ordre en que les havíem dividit, però sense que aquell escrit fos ja la còpia bona, aquest primer escrit era encara per acabar d'aclarir l'estructura. Un cop feta aquesta primera còpia a mode d'esborrany, vam passar a fer la redacció final seguint l'anterior redacció, tenint en compte la presentació i un cop acabada revisant l'ortografia.

A més a més de tot això voldria destacar la importància del procés de composició escrita; un model teòric creat al 1981 per Linda Flower i John R. Hayes.
Segons aquest model l'acte d'escriure està compost per en primer lloc la situació de comunicació, aquesta, conté tots els elements extern a l'escriptor és a dir, el problema retòric que són les circumstàncies que porten al subjecte a escriure i el text que seria la resposta al problema.

En segon lloc vindria la memòria a llarg termini que inclou els coneixements que l'escriptor posseeix i té emmagatzemats al cervell, aquests coneixements són tan del tema i l'audiència com de plans d'escriptura.

I per últim finalitzaria amb els processos bàsics de l'escriptura que són la planificació, on l'escriptor elabora una representació de mental de que i com vol escriure, i dins d'aquest cal primer generar, després organitzar el que s'ha creat i per últim formular els objectius. Un altre procés bàsic és la redacció, que és quan l'escriptor transforma les idees generades en un discurs comprensible pel lector i per últim vindria la revisió on s'ha de rellegir el que ha escrit i refer els aspectes que cal millorar.



Tot això va servir per veure que és necessari dedicar 10 minuts abans de començar a redactar res per planificar-se i aclarir que es vol dir perquè és la millor manera d'aconseguir una bona estructura i també per veure si tindrà un bon resultat final. Si per contra no pensem res i enseguida ens posem a escriure és deixen a l'aire moltes coses que marquen la diferència entre un bon redactat i un simple text ple d'idees inconnexes i sense gaire sentit.

Per ampliar una mica aquest informació us recomano que mireu el bloc de la Lucía Casares que reflecteix també com ha de ser un bon text escrit i de quines parts ha de constar. 

Pearltrees

Dies enrere vam conèixer un nou marcador social anomenat Pearltrees. Té el concepte de "perla" com a marcador, en el qual pots visualitzar i recollir tota la informació que et sembli útil al teu comple, de tal manera que amb aquestes perles vas creant un arbre. Per tal de poder-hi accedir ens hi hem de registrar en el següent enllaç: registrar-se. 

Els conceptes clau que cal saber per mouren's dins d'aquest programa:

En el marge superior hi trobes tres icones la primera fa referència  a la pàgina inicial que es mostra amb el nom de "My pearltrees"; la segona és "related pearltrees" que és per trobar pearltrees similars als teus i l'última és "add pearltrees" que és des d'on s'han d'afegir les perles que vols que formin el teu arbre, allà tries si és un fotografia, una pàgina web, etc. 

En el marge inferior de l'esquerra hi ha també una serie d'icones on la primera dona informació general del marcador, la segona és per penjar-ho a twitter o a facebook el que vas creant, la tercera és per convidar a amics, suggerir que s'uneixin al programa, i l'última és per tractar el temes de privacitat. I de les coses més importants, tota la barra que hi ha a la part inferior al costat d'aquestes icones que acabo d'explicar és per desar l'informació que em trobat però que no volem que formi part del nostre arbre, per que quedin allà només cal arrastrar-ho. 

Fer un video: Movie Maker

L'anterior classe de GITIC, vam aprendre a utilitzar diversos programes per tal de ser capaços de crear un muntatge fotogràfic en forma de vídeo, un programa va ser el Real Player i l'altre el Movie Maker. 

Real Player és un reproductor de videos que amb el qual pots descarregar vídeos des de la xarxa, com per exemple des del youtube. Els passos que s'han de fer són els següents: anar a preferències a l'apartat descàrrega i grabació i a partir d'aquest pas fem la descàrrega del vídeo que en aquell moment estem veient i així quan cliquem a descarregar ja podrem veure el vídeo a través del programa. Un cop ja s'ha descarregat el vídeo aquest es guardarà a "descarregues de Real Player". 

L'altre programa és el Movie Maker, que és un programa per crear vídeos a partir d'imatges i d'altres vídeos.

Un cop coneixem ambdós programes, podem procedir a crear el muntatge complert; ara ja tenim descarregat el vídeo de la xarxa a "descarregues de Real Player", es poden guardar també imatges, i altres vídeos per tal d'inserir-los al Movie Maker de la manera següent: s'han d'anar afegint arrosegant-les i les haurem de posar en l'ordre desitjat. 

Quan tinguem les imatges orgaznitzades, passarem a afegir el títol en el muntatge, clicant a "inici" veurem el botó "títol" i el mateix farem amb els "crèdits". Acabada l'estructura principal del vídeo podem afegir-hi diferents efectes i per afegir un vídeo i poder tallar-lo agafarem la part desitjada i clicarem a "dividir" i acte seguir borrarem la part no desitjada. 

Per posar-hi música s'ha d'anar o ve a un fitxer de música que tinguem guardat a l'ordinador o ve des d'un vido de youtube, per fer-ho des d'un vídeo del youtube haurem de convertir el video d'audio en format mp3 des de per exemple aquest programa: convertidor. Un cop ja l'hem canviat de format podem afegir el video de la mateixa forma que s'afegeix una imatge. 

Per guardar el vídeo, s'ha de guardar la imatge i els vídeos junts amb el projecte realitzat. 

Com parlar bé en públic/ Identitat i Territori

Aquesta setmana hem hagut d'entregar la síntesi del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat; un llibre que recomanaria a tothom, gent jove i gent gran, ja que parlar en públic és una activitat que cada posem en pràctica molt cops i té una gran rellevància tot i que no ho valorem ni ens n'adonem.

Aquest llibre proporciona uns coneixements fàcils d'entendre i de seguir que poden ajudar a tota persona que ha de fer discursos i exposicions, ja explica la manera en que un ha de posar-se, com controlar els nervis, com preparar un bon guió, que s'ha de dir i que no s'ha de dir en un discurs, recursos per captar l'atenció del públic, etc.

Un cop fet el treball, a la classe de COED, vam fer un escrit per grups destacant el que creiem que era més important del llibre i acte seguit vam posar-ho tot en comú oralment, a partir dels oradors de cada grup que van anar explicant els punts claus del llibre.

La classe em va agradar molt perquè va ser molt dinàmica i a més a més trobo que va ser molt útil per consolidar els coneixements que havíem llegit i començat a aprendre gràcies al llibre. A banda d'explicar les idees principals entre tots i de posar en comú les opinions també vam anar fent tweets sobre com anava la classe i dient quines idees destacava cada grup per fer-ho més interessant per tots.







Partint d'aquests coneixements m'agradaria explicar un cas on tot això es va intentnar posar en pràctica, aquesta situació va ser en l'exposició del treball d'Identitat i territori, per les assignatures de COED i GITIC. En aquest treball es tractava d'enllaçar el territori i la identitat que cada parella tries, era un tema lliure, on només hi havia aquestes dues coordenades.

La meva parella, Laura Aparici, i jo vam decidir fer el treball sobre la realitat i la ficció de les universitats americanes, reflectint fragments de pel·lícules que ensenyen la vida d'un estudiant americà contrastant-ho amb enquestes realitzades a estudiants americanes i persones catalanes que han estudiar allà. Vem poder comprovar que hi ha una idealització en la majoria de coses com ara l'accés a la universitat, les residències estudiantils, etc.

Pel treball, d'acord amb les pautes del llibre, vam utilitzar un suport audiovisual que va ser el prezi, on només hi vam posar les paraules claus i essencials per el públic, vam fer-nos un guió amb les idees principals que havíem de dir, per no deixar-ho tot a la improvisació però tampoc ens ho vem memoritzar a la perfecció, perquè això tampoc no és bo, s'ha de tenir preparat i s'ha d'entendre el tema per poder parlar-ne d'una forma còmode. Vam destacar com a punt important del treball la presentació i les conclusions perquè quedessin clares i vam intentar utilitzar alguns recursos per captar l'atenció del públic, ve fos amb fragments de pel·lícules divertits com per comentaris nostres amb un toc d'humor.

Primer contacte amb prezi

Prezi és una pàgina web que permet crear presentacions de forma molt ràpida i online. És una forma de presentació molt visual i que permet que es faci amena per al públic.

Nosaltre em fet una presentació per a una recepte de cuina. S'inicia pesentant el postre que faré, i a continuació hi ha els ingredients pertinents, i acaba amb un video on s'ensenya com es fa per tal de seguir els passos adients per fer el pastís de llimona.

Mousse de llimona on Prezi

Scratch

Aquesta aplicació informàtica és molt divertida, pràctica i entretinguda per als nens i per els que ja no són tan nens. És diu SCRATCH, i és una aplicació amb la qual es poden a crear jocs interactius, per imaginar i compartir amb els demés.
Això forma part de l'educació constructiva amb la qual l'Escola Projecte col·labora , ja que els nens mateixos creen jocs que els serveixen per aprendre noves coses, aquest

Aquí us poso l'enllaç per a que pogueu entrar al programa directament i veieu una mica quin aspecte té: Scratch

Un cop dins del programa, si decidiu jugar a un joc, veureu que al costat dret hi ha una espècie de requadre on posa les normes del joc i com s'ha de fer funcionar. Com per exemple el petit laberint que ha creat un nen de l'Escola Projecte: Escapa del laberint


Nosaltres em fet també un laberint per veure com funciona, i és aquest:

Habilitats lingüístiques

Benvolguts, 

Penso que ja és hora de prendre consciència de certes coses que tenen molta més importància i transcendència de la que ens pensem com ara la competència comunicativa. Aprendre una llengua no és només fer servir el codi lingüístic, sinó molt més ja que implica adquirir tota una serie d'habilitats que orienten sobre com usar el codi. Aquestes habilitats les explicaré més endavant; ara em centraré en fer cinc cèntims de la competència comunicativa.

Des de la nostra infància adquirim coneixements de gramàtica de la primera llengua i aprenem els registres de la primera llengua, diem així que adquirim una capacitat de la primer llengua. Aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social, a unes necessitats, a una acció.
Segons Gumper i Hymes existeix una competència comunicativa que és un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització, que parlant-oient ha de saber per comunicar-se.

Aquesta competència exigeix tan l'habilitat d'utilitzar la llengua com saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat. I se sap que es manifesta a través de sistemes primaris (comunicació quotidiana) i sistemes secundaris (major elaboració i complexitat).
Resolem dir que la competència comunicativa és la capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. 
Té quatre components i són els següents: lingüística (domini del codi lingüístic), sociolingüística (regles socioculturals d'ús), discursiva (habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere)  i estratègica (estratègies de comunicació verbal i no-verbal).


Tal com havia dit abans a continuació us explicaré les habilitats lingüístiques que posseïm, ja que són bàsiques per a tota persona i és important conèixer-les i saber-ne alguna cosa. 

La primer habilitat lingüística és la de llegir que és un procés a través del qual es compren un text escrit. 

Aquesta té quatre implicacions remarcades segons Isabel Solé: la primera que és un procés actiu, ja que qui llegeix ha de construir el significat del text, la segona és que vol aconseguir un objectiu, perquè sempre llegim per algun motiu, la tercera és que és un procés d'intersecció entre qui llegeix i el text i l'última és que és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua, que significa que és necessària l'habilitat de comprendre algun aspecte del text pel seu context. 

La segona habilitat lingüística és la d'escriure que és el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit i significatiu. Aquesta ha de tenir en comptes els aspectes formals, que són la cal·ligrafia, la relació so-grafia i la disposició de les lletres a l'espai, també els aspectes lingüístics que són els que estan relacionats amb el llenguatge com la morfologia, lexicologia, etc. i per últim els aspectes discursius que serien la composició del text i les seves característiques (adequació, coherència, cohesió, variació i correcció).

La tercera habilitat lingüística és parlar que significa expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.





La quarta i última habilitat lingüística és escoltar que vol dir comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.
Escoltar demana un seguit de coses: un paper actiu i participatiu, respecte per l'emissor i les seves idees, ser objectiu, que l'oient sàpiga descobrir de que parla i trobar-ne les idees principals i saber reaccionar al  missatge i respondre si cal.



Les quatre habilitats lingüístiques que posseïm són claus per a comunicar-nos els uns amb els altres; sovint tendim a no donar-l-s'hi gaire importància ja que donem per descomptat que les tenim, i no valorem la gran dependència que tenim d'elles per poder-nos comunicar, expressar, dialogar, parlar, etc.
Llegir ens permet, culturitzar-nos, ampliar el nostre coneixement a través de llibres i articles, ens permet als alumnes estudiar de llibres de text, de power points per exemple.
Escriure fa que sigui possible posar per escrit tots els nostres pensaments, que puguem redactar i composar un text. Parlar podríem dir que seria l'habilitat més bàsica de totes, ja que és la que primer s'aprèn; els nadons el primer que fan és emetre sons fins que ja comencen a dir algunes paraules. Però no ens podem oblidar d'escoltar ja que sense ell no seria possible parlar, perquè no sabríem com es pronuncien les paraules; degut a que la parla s'aprèn com la majoria de les coses per imitació, i mai hem sentit a una persona parlar no podrem imitar-la.


He pensat que us pot interessar una pàgina web que parla de forma molt simple i de forma breu i concisa sobre les habilitats lingüístiques: Pont de mar blava i també us proposo visitar una pàgina web on es poden fer proves de llengua per saber el nivell que un té: Lingu@net World Wide

Mapes conceptuals

Hola a tots i totes, m'agradaria explicar-vos una eina molt fàcil d'utilitzar que l'altre dia a classe ens van explicar, aquesta eina són els mapes conceptuals.

Per tal de fer-los vam utilitzar l'aplicació anomenada: CmapTools, que permet fer un mapa conceptual molt ràpidament i de forma molt clara i visual.

Us poso un enllaç aquí d'una pàgina web que us ajudarà: guia d'ús de CmapTools

I aquí us poso també una altre pàgina web que també us pot ser útil per tal d'entendre el funcionament

mapes conceptuals.

Perquè veieu com queda aquí en teniu una imatge:

Qui ets, tu?

Avui en comptes de parlar-vos sobre com utilitzar i per a què serveixen certes noves tecnologies us parlaré sobre l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital (COED). 

Avui a classe hem fet una exposició a partir d'unes fotos que individualment hem fet. Ha estat un treball que l'hem titulat: Qui ets, tu? i que consistia en que cada persona havia d'escollir una altra persona de la classe i havia de fer una foto que el o la representes ja fos una fotografia d'ell/a o un paisatge amb el qual s'hi associes. En aquesta fotografia hi havíem de posar un lema que expliqués de forma resumida i molt breu el perquè d'aquella fotografia o quines sensacions teníem. 

A més a més de la fotografia havíem de fer una descripció de la persona que havíem triat, la descripció podia ser a través d'un poema, una narració, una cançó o fins i tot un anunci. Jo personalment he fet una descripció a partir de les característiques físiques i psíquiques, ja que considero que no tinc prou traça per posar-me a escriure un poema d'una persona en concret.

Centrant-nos amb el tema de la DESCRIPCIÓ calria dir que és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, objectes, etc. En diferenciem dues classe l'objectiva, on l'autor es mostra imparcial i la subjectiva, on l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte o la persona.
Pel que fa al procés hi ha tres etapes: l'establiment del tema (presentació dels objectes), la caracterització (distinció de qualitats) i per últim establir relació amb el món exterior.
Com és fa seria una pregunta típica i usual al voler començar a descriure quelcom. Doncs ve, el cal començar per les idees, explorant la situació, seleccionant paraules que precises que permetin imaginar l'objecte. En segon lloc caldria ordenar les informacions que em obtingut, fent així un esquema mental estructural i per últim textualitzar, que vol dir fer la redacció del text.
Les tècniques descriptives més adient i comunes serien: un sintagma nominal ampliment adjectivat, el verbs en present i imperfecte de l'indicatiu, posar definicons, utilitzar termes específics, recursos expressius, fer enumeracions i usar paraules que descriuen impressions sensorials, entre d'altres. 

Ha estat una activitat molt productiva en diversos sentits, ja que per un costat ens ha permès coneixen's molt millor entre nosaltres i descobrir certes coses de la gent que no sabíem abans, també ha estat útil perquè ha estat una manera d'afrontar-nos a la por de parlar en públic i a més a fer-ho sol, no en grup com ja hem fet altres vegades, així per una altre vegada ja sabem que tots tenim les nostres timideses i dificultats, que no som els únics. I per últim ha estat molt gratificant per veure com la majoria de la gent s'ha implicat en l'activitat, i ha sabut aprofundir en les explicacions i també en buscar una imatge que no fos superficial sinó que transmetés alguna cosa. 

M'agradarà repetir una activitat similar en un futur per tal de millor en l'expressió oral i de cara al públic.



Us deixo la redacció que vaig fer jo perquè veieu una mica per on van els trets:

Uns ulls diuen molt d’una persona. Una mirada transmet un pensament. Un parpelleig expressa en un estat d’ànim. Un color d’ulls ens diu qui aparentment som. Les pestanyes ens protegeixen de tot el món exterior, fan del nostre ull un secret intocable i inassolible.

A partir d’aquest ull jo veig que hi ha darrera una immensa persona, immensa metafòricament, ja que dins seu té un munt de qualitats que amaga darrera aquest blau intens. Els seus ulls grans i vius expressen molta vitalitat i energia interior que des de fora sembla molt menor.

Una persona de fàcil somriure, de ganyota simpàtica, de pòmuls suaus i a l’hora agressius.  Una persona que poc a poc va donant més d’ella mateixa.

Pell clara i cabell llis amb un to ataronjat és el que la rodeja i mostra exteriorment. Alguna samarreta tallada per ella mateixa i uns pantalons ajustats i arremangats amb unes vans per acabar de donar el toc ‘rocker’ i peculiar que té és el que porta per roba.

Una persona sincera, una persona responsable, una persona confident, una persona comprensiva, una persona estimable, una persona curiosa, una persona reservada, una persona tímida, una persona insegura, una persona que és persona i que a través dels seus ulls reflecteix tot el que sent i ens deixa veure més endins. És una noia a la qual se li escau molt bé l’expressió de que “les aparences enganyen” perquè aparentment, jutjant-la sense coneix-la, sembla d’una manera bastant diferent a com és realment. I així com les aparences enganyen, els ulls diuen la veritat i mostren les realitats. 

El blau és el color del cel i del mar, per tant s’associa amb l’estabilitat i la profunditat. Representa la confiança, la saviesa, la veritat, la innòciencia i puresa i és un color fortament lligat a la tranquil·litat i la calma.  Tots aquest adjectius formen part de la personalitat d’ella i fan que brilli en el seu interior. Si hagués de triar dos adjectius de tots el que he dit i d’altres que em venen al cap per definir-la serien innocent, ja que a vegades de tan que ho és la poden arribar a tractar de ‘tonta’ i estimable en el sentit de que es fa estimar i que es deixa estimar.

Inserció de documents d'audio, d'imatge i de video

Si volguessim posar un mapa, com per exemple el mapa de San Sebastià concretament on aparegui la Kursaal.
El que hauriem de fer és primer de tot anar al google maps, allà posar l'ubicació que es desitji i un cop es vegi en el mapa el lloc que volem mostrar s'ha de clicar al botó d'enllaç que és aquest:

Al clicar-lo s'obrirà una pestanya d'on s'ha de copiar el codi HTML, i llavors s'ha d'enganxar al document blogger que es vulgui a la pestanya de HTML i per finalitzar seleccionar la pestanya de REDACTAR, perquè quedi així:

Ver mapa más grande

I per ambientar el viatge cap a San Sebastian podriem seleccionar per exemple la cançó de "Drop in the Ocean". Per tal de fer-ho el procés hauria de ser en primer lloc anar a la web desitjada d'on es vulgui treure la cançó,com per exemple, soundcloud, buscar la cançó que desitjem i acte seguir clicar a un botonet que està situat a la part inferior esquerra.

A continuació s'obrirà una pestanyeta on apareixerà el codi HTML, el seleccionem i li diem copiar, i l'enganxem al document de blogger a la pestanya de HTML, acte seguit cliquem la pesatanya de REDACTAR i el resultat serà aquest:







Per últim, per tal d'insertar un video del que s'ha de fer és anar primer de tot a una pàgina web que sigui de videos online com per exemple Dotsub, i un cop s'hagi escollit quin video es vol posar s'ha de clicar al botó d'enllaç, que es troba a la part inferior esquerra al costat de l'altaveu. Un cop clicat, s'obrirà una pestanya d'on s'ha de copiar el codi HTML i s'ha d'enganxar al document de blogger a la part d'HTML i per visualitzar els resultats clicar la part de REDACTAR.

Drive i blogger:

Hola a tots, primer de tot m'agradaria començar explicant una útil funció m'ha ensenyat avui: com posar un document extret del google drive en el blog. Doncs bé, els passos serien que en primer lloc hauriem d'anar al document que volem mostrar, clicar artxiu, cliar publicar en web, fer publicació i seleccionar el text que apareix a la vinyeta, que és el codi HTML. Un cop fet això el següent pas és anar al document de blogger, i a la part superior esquerra marcar HTML (que significa que apareguin el codis html per tal de transformar i afegir coses) i allà enganxar el que previament haviem seleccionat. Per fer el quadre més gran canviem els tamany i posem: width="480" height="600". Per finalitzar i visualitzar el document enganxat em de cliar REDACTA, que és el boto que es troba a la part superior esquerra del document. Si això es fa correctament apareixar aixi:

En segon lloc podem fer el mateix que em fet anteriorment, però aquest cop amb una presentació. El procediment és el mateix, es tracta d'anar a artxiu, cliar publicar en web i un cop s'obra aquesta pestanyeta abans de seleccionar el codi HTML, s'ha de canviar el tamany a petit, per tal que quedi a la mida proporcionada; Anar a blogger enganxar-lo al document a la pestanya de HTML, i després per tal de veure el resultat clicar a REDACTA, que es troba com ja he dit abans a la part superior esquerra. Si ho em fet bé, el resultat seria aquest:

En tercer lloc farem la mateix operació pero aquest cop i insertarem un formulari. El procés en aquest cas varia una mica. Em d'obrir la pestanya de formularis, seleccionar insertar formularis en una pàgina web i acte seguit em de copiar el codi HTML i enganxar-lo al document del blogger. Aquí s'ha de fer un ajust que seria canviar l'amplada posant: width="400". Per acabar premeriem el botó de REDACTAR, i ja estaria.

Presentació

Sóc una alumna d'educació primària a Blanquerna que intentaré plasmar les vivències i anar aprenent cada dia més per tal de millorar i acabar sent una bona mestre.

Mestres del futur és un bloc que mostrarà i reflectirà els continguts des de les assignatures de Comunicació oral, escrita i digital (COED) i Gestió de la informació i TIC (GITIC) a partir de reflexions personals i contrastos amb d'altres companys.