Conclusions

Un adéu no és fàcil i tampoc ho és això, tancar, sintetitzar tot un semestre de coneixements i experiències tan de GITIC com de COED. 

M'agradaria destacar la utilitat de Gestió de la Informació i de les TIC, ja que personalment sóc una persona poc hàbil per tot el tema informàtic ja que no és una cosa que m'apassioni però he descobert que hi ha programes, marcadors socials, aplicacions, entre d'altres, molt i molt pràctics/ques i que m'han servit d'ajuda per molts treballs, exposicions i feines. He après moltes noves coses i penso que he aprofitat l'assignatura aconseguint canviar la meva opinió una mica contraposada a les tecnologies. 
Si hagués de destacar alguna entrada seria la del google drive, ja que ha estat la descoberta més útil i que més m'ha servit i que des de que la vam descobrir no he deixat d'utilitzar. 

Pel que fa a Comunicació Oral, Escrit i Digital, voldria acomiadar-me deixant constància de la millora i progrés que crec haver fet tan en el registre oral com en l'escrit. Hem aprofundit en certs temes que prèviament havíem tractat de forma superficial i que ens seran d'utilitat per tota la vida. 

Les dues entrades que més m'agraden de l'assignatura de COED són la de Com parlar bé en públic/ Identitat i Territori i la de La redacció pas a pas.

Això es deu a que en la primera entrada, trobo que s'entén molt bé tan el treball sobre el llibre com el treball d'Identitat i Territori; en segon lloc penso que és una entrada molt clara ja que hi ha la part pràctica que seria tot el que es diu sobre el llibre i la part pràctica seria l'exposició, i on es veu l'aplicació directa d'uns coneixements apresos recentment.

El motiu de la tria de la segona entrada que dic que més m'agrada és que està explicat per passos de forma simple i concisa, i tot que no hi falta informació diu just el necessari, i també s'hi pot veure unes pàgines d'ampliació molt útils per a qui les vulgui fer servir. També caldria dir que aquesta entrada penso que pot ser molt i molt útil, ja que escriure un text sembla feina fàcil, però no ho és gens i cal saber-ne les pautes. 

Per tal de concloure aquest bloc i fer una entrada amb cert sentiment i amb caràcter de globalitat m'agradaria que llegíssiu el text que vaig fer per el treball de seminari de Noves mirades a l'educació que volem. Penso que és un treball que molt indirectament ha fet que haguéssim d'agrupar tots els nostres coneixement de llengua catalana, el conceptes apresos a les assignatures d'Antropologia i Història de l'educació i de Processos educatius, i també com és indispensable les habilitats tecnològiques que s'han après a GITIC. 

PECULIARITATS/ SEMBLANCES

Quan el sol despunta al alba fa que el mar brilli, aquelles aigües tranquil·les, daurades, aquell mar tan tranquil i en calma no és el que sembla. Sota la fina capa blavosa s’amaga tot un món viu, un món inquiet. La classe és aquest món, ple de peixos i peixets que no paren de nedar, ple de nens diferents els uns dels altres.

Aquestes diferències de colors, de tamanys, de textures, de formes... Que a la classe són diferents colors d’ulls, diferents estatures, diferents color de pell. I les diferents velocitats a les que neden els peixos, la forma diferent de nedar, la manera diferent de respirar a través de les brànquies, les diferencies entre les escates... Es trasllada a diferents ritmes d’aprenentatge, a diferents maneres de veure una mateixa idea, a diferents maneres d’actuar, a diferents significats d’una mateix paraula.

I el que ha de fer el líder del banc de peixos no és deixar de banda els peixos que són diferents als demés, ni fer que es perdin per al gran oceà; ha d’aconseguir que es sentin integrats, que aquest peix peculiar es senti un més dins del grup, al igual que un mestre que ha de cohesionar la classe. El fet que els peixos siguin diferents entre ells crea un fons marí molt més bonic i ric, hi ha més colors, hi ha més diversitat, i tota diversitat si es sap tractar és positiva. En una classe s’han d’aprofitar els trets distintius de cada alumne per enriquir-la, per fer-la créixer, per fer veure als demés nens que tots som diferents i a la vegada iguals, que no hi ha d’haver tractes preferents, però que si que calen tractes diferents segons les necessitats de cada infant.

Dins aquest immens mar, dins aquest immens forat, es pot caure en el perill de pensar que aquesta diversitat és perjudicial, i no s’ha de perdre mai l’esperança ni la il·lusió per ser fort i ser capaç de veure en aquell peix diferent una cosa bona i positiva que el fa essencial d’aquell grup, una peculiaritat seva que fa més plaent aquell mar i aquelles aigües que aparentment són iguals i tranquil·les. Fent així que la classe sigui tot un escenari d’harmonia divergent.

I ve, fins aquí arriba el meu bloc, això és el final del meu principi com a mestre. Un camí que serà com un puzle, on cal anar esforçant-se i col·locant les peces de la manera adequada per tal que al final de tot encaixi. Espero que us hagi servit d'ajuda i que hagueu pogut veure la grandesa d'una professió tan gratificant com és ser mestra.