Qui ets, tu?

Avui en comptes de parlar-vos sobre com utilitzar i per a què serveixen certes noves tecnologies us parlaré sobre l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital (COED). 

Avui a classe hem fet una exposició a partir d'unes fotos que individualment hem fet. Ha estat un treball que l'hem titulat: Qui ets, tu? i que consistia en que cada persona havia d'escollir una altra persona de la classe i havia de fer una foto que el o la representes ja fos una fotografia d'ell/a o un paisatge amb el qual s'hi associes. En aquesta fotografia hi havíem de posar un lema que expliqués de forma resumida i molt breu el perquè d'aquella fotografia o quines sensacions teníem. 

A més a més de la fotografia havíem de fer una descripció de la persona que havíem triat, la descripció podia ser a través d'un poema, una narració, una cançó o fins i tot un anunci. Jo personalment he fet una descripció a partir de les característiques físiques i psíquiques, ja que considero que no tinc prou traça per posar-me a escriure un poema d'una persona en concret.

Centrant-nos amb el tema de la DESCRIPCIÓ calria dir que és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, objectes, etc. En diferenciem dues classe l'objectiva, on l'autor es mostra imparcial i la subjectiva, on l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte o la persona.
Pel que fa al procés hi ha tres etapes: l'establiment del tema (presentació dels objectes), la caracterització (distinció de qualitats) i per últim establir relació amb el món exterior.
Com és fa seria una pregunta típica i usual al voler començar a descriure quelcom. Doncs ve, el cal començar per les idees, explorant la situació, seleccionant paraules que precises que permetin imaginar l'objecte. En segon lloc caldria ordenar les informacions que em obtingut, fent així un esquema mental estructural i per últim textualitzar, que vol dir fer la redacció del text.
Les tècniques descriptives més adient i comunes serien: un sintagma nominal ampliment adjectivat, el verbs en present i imperfecte de l'indicatiu, posar definicons, utilitzar termes específics, recursos expressius, fer enumeracions i usar paraules que descriuen impressions sensorials, entre d'altres. 

Ha estat una activitat molt productiva en diversos sentits, ja que per un costat ens ha permès coneixen's molt millor entre nosaltres i descobrir certes coses de la gent que no sabíem abans, també ha estat útil perquè ha estat una manera d'afrontar-nos a la por de parlar en públic i a més a fer-ho sol, no en grup com ja hem fet altres vegades, així per una altre vegada ja sabem que tots tenim les nostres timideses i dificultats, que no som els únics. I per últim ha estat molt gratificant per veure com la majoria de la gent s'ha implicat en l'activitat, i ha sabut aprofundir en les explicacions i també en buscar una imatge que no fos superficial sinó que transmetés alguna cosa. 

M'agradarà repetir una activitat similar en un futur per tal de millor en l'expressió oral i de cara al públic.



Us deixo la redacció que vaig fer jo perquè veieu una mica per on van els trets:

Uns ulls diuen molt d’una persona. Una mirada transmet un pensament. Un parpelleig expressa en un estat d’ànim. Un color d’ulls ens diu qui aparentment som. Les pestanyes ens protegeixen de tot el món exterior, fan del nostre ull un secret intocable i inassolible.

A partir d’aquest ull jo veig que hi ha darrera una immensa persona, immensa metafòricament, ja que dins seu té un munt de qualitats que amaga darrera aquest blau intens. Els seus ulls grans i vius expressen molta vitalitat i energia interior que des de fora sembla molt menor.

Una persona de fàcil somriure, de ganyota simpàtica, de pòmuls suaus i a l’hora agressius.  Una persona que poc a poc va donant més d’ella mateixa.

Pell clara i cabell llis amb un to ataronjat és el que la rodeja i mostra exteriorment. Alguna samarreta tallada per ella mateixa i uns pantalons ajustats i arremangats amb unes vans per acabar de donar el toc ‘rocker’ i peculiar que té és el que porta per roba.

Una persona sincera, una persona responsable, una persona confident, una persona comprensiva, una persona estimable, una persona curiosa, una persona reservada, una persona tímida, una persona insegura, una persona que és persona i que a través dels seus ulls reflecteix tot el que sent i ens deixa veure més endins. És una noia a la qual se li escau molt bé l’expressió de que “les aparences enganyen” perquè aparentment, jutjant-la sense coneix-la, sembla d’una manera bastant diferent a com és realment. I així com les aparences enganyen, els ulls diuen la veritat i mostren les realitats. 

El blau és el color del cel i del mar, per tant s’associa amb l’estabilitat i la profunditat. Representa la confiança, la saviesa, la veritat, la innòciencia i puresa i és un color fortament lligat a la tranquil·litat i la calma.  Tots aquest adjectius formen part de la personalitat d’ella i fan que brilli en el seu interior. Si hagués de triar dos adjectius de tots el que he dit i d’altres que em venen al cap per definir-la serien innocent, ja que a vegades de tan que ho és la poden arribar a tractar de ‘tonta’ i estimable en el sentit de que es fa estimar i que es deixa estimar.