PLE

Durant aquests mesos hem anat construint el PLE, que és el "Personal Learning Environment", fet que ens ha servit per donar a conèixer moltes eines, a més a  més de fer possible que un mateix conegués altres aplicacions, altres programes, en resum altres eines educatives i interessants pel futur pròxim.

Aquí us presento el meu PLE, perquè en veieu un exemple directe.

El PLE va molt relacionat amb el sharisme, una nova forma d'aprenentatge basada en compartir informació i coneixement. Però perquè el sharisme funcioni hem de deixar enrrere confrontacions i la voluntat de fer negoci del coneixement i la cultura. És imprescindible reinventar-nos com a persones, i d'aquesta manera adonar-nos que compartint guanyem tots, indiferentment quin sigui el nostre país o llengua i que tots junts podem canviar el món on vivim. En definitiva, hem de canviar els nostres valors i les nostres actituds davant la vida!

Per això he volgut deixar aquí la cita d'un pedagog i filsòf important, Paulo Freire: "L'educació no canvia el món, canvia a les persones que han de canviar el món".

Recursos

En el meu PLE  utilitzo aplicacions o programes amb diferents objectius. Uns ens poden servir per compartir informació com ara amteix està fent Blogger, altre ens poden servir per crear activitats o mapes actuals com CMAP Tools o Paper i d'altres com Tiching, ens permeten accedir a continguts i/o recursos per aprendre d'altres mestres d'arreu.

Teaching és una aplicació que recull recursos de tots els cursos, de totes les edat i de totes les matèries. Presenta un format molt fàcil d'utilitzar, ordenat per: continguts, cursos, competències, assignatures, audio o vídeo, idioma, exàmens o activitats i una gran diversitat d'opcions més. Però Teaching no s'acaba aquí, un cop compartit el recurs utilitzat per l'usuari, o un cop agafades idees d'altres usuaris que ja han compartit el seus recursos, arriba el moment de compartir experiències.
És un breu resum del que podeu trobar dins d'aquesta pàgina plena de recursos i penso que és una molt bona aplicaciós per tenir-la al PLE, perquè tant si som estudiants com si som docents pot ser de molta utilitat.

Un altre recurs ja molt més concret que m'agradaria ensenyar-vos és la pàgina web del cedricat, que és una fundació pel desenvolupament econòmi, rural , local i sostenible, on es troben jocs relacionats amb el tema de l'aigua que serveixen per conscienciar als nens de la necessitat d'estalviar aigua i saber fer-ne un bon ús.

M'agradaria donar-vos a conèixer també edudemic, que és una pàgina on es presenten les 10 aplicacions per ensenyar més utilitzades al llarg del 2014. De les quals m'agradaria destacar Wordpress, que ja al llarg del curs hem anat utilitzant, que seria com un altre tipus de blogger, i també m'agradaria destacar el famós dropbox, cada vegada més emprat com a forma de compartir fotografies i arxius  de forma ràpida i còmode.

Escola de pràctiques: presentació de Canva

Han començat les pràctiques de tercer! I aquest any vaig a l'escola Coves d'en Cimany, una escola pública situada al barri del Carmel.

M'agradaria presentar-vos l'escola a partir del póster que vaig fer utilitzant l'aplicació de Canva. Ens permet crear pósters, presentacions, entre d'altres tipos de manera molt sencilla i molt visual, fent-lo molt vistós i agradable per a la vista, i fent que sigui molt útil.

I també m'agradaria que coneiguéssiu una mica la classe on estic, es diuen la Selva i són nens de tercer:

L'obsolescència de l’educació

Manuel Castells és un sociòleg espanyol, que ens parla de l’obsolescència de l’educació.

Analitza el sistema contemporani de la era de la xarxa.

Les escoles tenen una doble funció:

• aprenentatge d’habilitats, d’uns coneixements

• són formes de transmissió de valors dominants i formes de poder que no tenen res a veure amb l’aprenentatge, sinó amb el poder de les organitzacions, ensenyant-los que han de seguir unes normes.
• 
  

L’aprenentatge a les escoles és majoritariament totalment obsolet, perquè insisteixen en produir una pedagogia basada en la transmissió d’informació i no necessitem això perquè un 97% de la informació ja està a internet. Hem d’aprendre a tenir criteri, i a crear coneixement. I cita textualment que a ell el que li interessa és aprendre.

És una bona eina per trencar les relacions verticals de poder de l’escola, ja que es trenquen els rol de que el mestre es superior perquè és el que té el coneixement, ja no és així, creem relacions d’igualtat, el mestre guia, no transmet.

Empodarament: Té el poder qui sap buscar la informació a internet. Els alumnes es poden empoderar si tenen criteris per buscar i trobar la informació adequada. Té molt a veure amb el connectivisme, amb una escola activa.

Pot ser de molt interès veure el vídeo on ens parla d'aquest tema per a treure'n més idees.

Reflexionem!

Sempre s’ha dit que una molt bona manera d’ordenar el pensament és posant totes les nostres idees per escrit, doncs bé, els textos reflexius és el que ens permeten fer.

Ens aquest tipus de textos se’ns plantegen tres qüestions que són: de quina manera ha canviat la percepció de la realitat, quines estratègies d’aprenentatge ajuden a realitzar aquest canvi i com et sents durant el procés. Aquest procés comporta fer un pensament amb un mateix sobre l’aprenentatge que ha fet, intentant ordenar les idees que un té al cap, i deixant-les anar sobre el paper, sigui amb sentiments, amb estricta racionalitat o sigui un simple llistat d’idees.

Un text reflexiu ens serveix per pensar sobre allò que ja sabem d’una forma íntima i personal, ens permet escriure segons el que ja sap però també sobre el que es busca en una lectura. També fan que reformulem, i això ens ajuda a reconstruir el pensament, fet que fa que aprenguem a pensar, ja que promou una memòria que no és mecànica, sinó una memòria que implica seleccionar, reduir i ordenar. Aquesta transformació que fem al escriure un text reflexiu és fruit d’un diàleg amb els altres però més important encara, amb nosaltres mateixos.

Tant de cara al mestre com de cara a l’alumne penso que és una pràctica molt i molt positiva, ja que com ja he anat dient permet que el nen s’expressi amb llibertat, posi en pràctica el seu autoconeixement tant de sentiments com de coneixements i és una bona eina per la mestra per veure quina evolució fa un nen, com s’expressa i que l’ha captivat més de tot el procés d’aprenentatge ja sigui un projecte o d’un treball concret.

La Generació APP

Avui m'agradaria parlar-vos d'un llibre enfocat a la vida actual fent els contrastos amb temps passats i mostrants els pros i contres de les tecnologia que es titula "La generació APP" de Howard Gardner i Katie Davies.

El llibre se’ns explica a partir de tres persones de tres generacions biològiques diferents, en Howard, la Katie i la Molly. Fan l'anàlisi directe de tres aspectes de les vides dels joves que són les més afectades per la tecnologia digital.

En primer lloc, el sentit de la identitat personal, on resumidament m'agradaria destacar una idea: " la identitat dels joves està cada vegada més prefabricada" [pàg. 69], és a dir, es desenvolupa i es presenta de manera que es transmeti una imatge desitjable de la persona, no com és ella de veritat en el seu interior, ni amb les seves característiques pròpies. Acaben creant la gran majoria, una identitat que no es distingueix entre la que està en línia i la que hi ha fora. Aquesta identitat virtual pot molts cops no correspondre a la realitat física, ja que està demostrar que molt joves presenten 'identitats pulides' a les xarxes socials. Això va en relació a aquesta frase: "A Facebook, a la gent li preocupa més fer veure que viu que viure de veritat" [pàg. 72], que ens mostra talment com tristament la societat està avui en dia i quin és majoritariament el funcionament de les diverses xarxes socials, és tot un art d'aparentar, i no aparentar qualsevol cosa, sinó ser el millor. Es per això que els mestres hauríem de procurar centrar la nostra atenció en educar als alumnes en aquest sentit i també fer-los veure l'importancia de valorar-se un mateix i no de dependre d'altres persones. Això també és necessari, ja que tal com diuen molts psicòlegs els nens al no concedir-se temps a ells mateixos perquè estan massa ocupats publicant, i ampliant la persona que són en xarxa, pateixen una falta d'autoconeixement cosa que genera una inseguretat.

En segon lloc, l'aspecte de l'intimitat, que té una vessant positiva i una negativa. Començant per lo bo diriem que les noves tecnologies en permeten mantenir el contacte amb amics i/o família encara que estiguem separats geograficament, permeten que joves que tenen dificultats per comunicar-se els sigui més fàcil al fer-ho no en persona... El fet de disposar d'aquest contacte immediat i continu entre amics/familiars fa que ens haguem acostumat a una microcoordinació, que fa referència a aquesta planificació d'última hora. Això penso que ens ha perjudicat com a societat perquè ens resta capacitats a l'hora de fer plans a llarg termini i per tant de preveure i organitzar-nos el futur. Aquesta forma de mantenir una relació via whatsapp o alguna altre app, ha fet que perdem de vist la tasca principal i lògica de les persones de forjar relacions profundes i a llarg termini fent que es tingui la sensació d'aïllament i desconnexió.

Per últim tracta el tema de l'imaginació, on es destaca que la capacitat de crear d'abans i d'ara ha canviat molt. Actualment som menys creatius, estem més pautats, i tenim l’ajuda per fer-ho amb les aplicacions, degut a això per fer un dibuix entrem a internet i busquem una imatge, ens basem en ella directament o indirecta; per escriure un text succeeix el mateix, entrem a internet i mirem que han escrit altres persones per fer la feina més fàcil. Antigament quan s'havia d'escriure o dibuixar algo només podia basar-se en les propies idees i s'havia d'utilitzar la propia imaginació.

Benvinguts!

Hola a tots de nou!

Torno a posar en marxa aquest blog per tal de reempendre l'activitat formativa com a futura mestra.

Aquest cop serà fent entrades més de caire personal, ja que no serà sempre de treballs fets a classe sinó, una adaptació dels continguts, temes i recursos treballats a classe.
M'agradaria oferir un ampli ventall de recusos útils per emprar a una classe tant per a una mestra com per ensenyar nous coneixements als infants. També servirà per suggerir algunes lectures i articles que es treballin al llarg de l'assignatura, que trobi interessants i d'ús pràctic i a més a més presentar alguna que altre aplicació per a millorar la nostra feina com a docents i fent-la més fàcil amb l'ús de les TIC.

Espero que sigui útil la informació i que la sabeu utilitzar.