La Redacció, pas a pas

L'altre dia a classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam tornar a primària ja que vam haver d'escriure una redacció lliure però fent-la pas a pas com si estiguéssim aprenent.

El primer pas abans d'escriure és la planificació, on es fa una reflexió per establir els objectius que es volen aconseguir amb el text i seleccionar i ordenar la informació que es vol transmetre.

Dins d'aquest apartat  es comença amb l'anàlisi de la situació comunicativa on s'inclou el destinatari, on cal especificar el grau de formalitat, el tema, els objectius, l'estructura i l'extensió. Acte seguit es fa la recollida de la informació que es fa a través d'una pluja d'idees, documentació, les 6W (qui, què, on, quan, per què, com) i presa d'apunts. Per continuar es selecciona i s'ordena la informació obtinguda fins aquest moment; per a l'agrupació d'idees hi ha diverses tècniques com ara per eixos temàtics, per mapes conceptuals, etc. Un cop les idees estan agrupades cal decidir l'ordre en que apareixeran al text, això es pot fer per numeració, esquema, etc.

El segon pas és la redacció, que és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent i amb una estructura determinada, tenint en comptes les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

A partir d'aquí ja vam començar a posar per escrit totes les idees prèvies en l'ordre en que les havíem dividit, però sense que aquell escrit fos ja la còpia bona, aquest primer escrit era encara per acabar d'aclarir l'estructura. Un cop feta aquesta primera còpia a mode d'esborrany, vam passar a fer la redacció final seguint l'anterior redacció, tenint en compte la presentació i un cop acabada revisant l'ortografia.

A més a més de tot això voldria destacar la importància del procés de composició escrita; un model teòric creat al 1981 per Linda Flower i John R. Hayes.
Segons aquest model l'acte d'escriure està compost per en primer lloc la situació de comunicació, aquesta, conté tots els elements extern a l'escriptor és a dir, el problema retòric que són les circumstàncies que porten al subjecte a escriure i el text que seria la resposta al problema.

En segon lloc vindria la memòria a llarg termini que inclou els coneixements que l'escriptor posseeix i té emmagatzemats al cervell, aquests coneixements són tan del tema i l'audiència com de plans d'escriptura.

I per últim finalitzaria amb els processos bàsics de l'escriptura que són la planificació, on l'escriptor elabora una representació de mental de que i com vol escriure, i dins d'aquest cal primer generar, després organitzar el que s'ha creat i per últim formular els objectius. Un altre procés bàsic és la redacció, que és quan l'escriptor transforma les idees generades en un discurs comprensible pel lector i per últim vindria la revisió on s'ha de rellegir el que ha escrit i refer els aspectes que cal millorar.



Tot això va servir per veure que és necessari dedicar 10 minuts abans de començar a redactar res per planificar-se i aclarir que es vol dir perquè és la millor manera d'aconseguir una bona estructura i també per veure si tindrà un bon resultat final. Si per contra no pensem res i enseguida ens posem a escriure és deixen a l'aire moltes coses que marquen la diferència entre un bon redactat i un simple text ple d'idees inconnexes i sense gaire sentit.

Per ampliar una mica aquest informació us recomano que mireu el bloc de la Lucía Casares que reflecteix també com ha de ser un bon text escrit i de quines parts ha de constar.